Exitosa celebració del 50è Col·loqui de la Societat d’Onomàstica a Mequinensa i Calaceit, coorganitzat per l’Academia Aragonesa de la Lengua.

El darrer Col·loqui de la Societat d’Onomàstica (SdO) es va celebrar a Aragó entre el 24 i el 26 de maig de 2024, aquesta vegada coorganitzat per la SdO, l’Academia Aragonesa de la Lengua, l’Institut d’Estudis Catalans i els projectes de recerca Toponimia de Aragón, Cantabria i La Rioja i Toponímia de l’Arc Mediterrani (tots dos integrats en el macroprojecte Toponomasticon Hispaniae), i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Mequinensa, l’Ajuntament de Calaceit, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca (afiliat a l’Instituto de Estudios Altoaragoneses de la Diputació Provincial d’Osca), l’Associació Cultural del Matarranya, l’Institut Ramon Muntaner i l’Associació Coses del Poble (Mequinensa). Aquesta participació col·lectiva ha evidenciat, un cop més, que la implicació d’entitats i institucions properes al territori on se celebra el col·loqui assegura una feina ben feta.

S’acomplien justament ara 30 anys de la celebració a Fraga del 19è Col·loqui de la Societat d’Onomàstica. Aquella experiència de 1994 va ser enriquidora i positiva, perquè va permetre impulsar els estudis locals sobre la toponímia i l’antroponímia de l’àrea catalanòfona d’Aragó, i el seu ressò també va potenciar que es desenvolupessin projectes de més envergadura.

El Col·loqui ha ofert en aquesta ocasió dues línies temàtiques. Una d’elles, va propiciar la presentació de comunicacions relacionades amb l’onomàstica en general, tot i que prestant especial atenció a l’etimologia que s’amaga en els noms de lloc i de persona. L’altra, en atenció a la Comunitat Autònoma d’Aragó, es va centrar en l’onomàstica d’Aragó, i per això hi va haver comunicacions que analitzaren aspectes diversos de la toponímia aragonesa dels tres àmbits lingüístics d’aquesta regió (és a dir, aragonès, català i castellà).

Les sessions acadèmiques es van concentrar els dies 24 i 25 de maig a Mequinensa. Foren inaugurades a la Sala Goya pel regidor de cultura, Sr. Dario Vidallet, qui en nom de l’Ajuntament de Mequinensa i de tot el poble va donar la benvinguda als assistents. A continuació prengué la paraula el Sr. Pere Navarro, president de la SdO, qui va remarcar la satisfacció de poder celebrar a la Franja d’Aragó una data tan significativa per a l’associació. En aquest acte inaugural també es van presentar les actes del col·loqui desenvolupat a Tremp en 2022.

A Mequinensa, el col·loqui va comptar amb vint intervencions, quatre ponències: Jesús Vázquez, «Testimonios toponímicos de voces no atestiguadas en el aragonés moderno»; Ramon Sistac, «Toponímia, paisatge i identitat»; Javier Giralt, «Feina feta no fa destorb: estat dels estudis onomàstics sobre la Franja d’Aragó»; Hèctor Moret, «L’onomàstica mequinensana en l'obra literària de Jesús Moncada»; i setze comunicacions: Bernat Vellvè, «El cas de les Caroses: una confusió plena d’informació»; Ventura Castellvell, «Juana i Susana a la toponímia i antroponímia catalanes»; Joan Rovira, «Toponímia d'alta muntanya de la Sénia: tres reis o un?»; Carlos A. Rizos, «Toponímia ribagorçana: present i futur del projecte»; Guillermo Tomás, «Lengua, toponimia y documentación en la Ribagorza medieval: riesgos metodológicos y posibilidades de estudio»; Jairo Javier García i Emilio Nieto, «Los topónimos Nonasp(e) y Nambroca: difíciles, distantes y distintos»; Albert Aragonés, «Topònims del Matarranya i les Terres de l'Ebre a la novel·la Martín de Caretas de Sebastià Juan Arbó»; Vicent Terol, «La franja d’Aragó i la repoblació medieval de les comarques valencianes del sud (segles XIII-XV)»; Francesc Hernández, «Presència d’aragonesismes en els malnoms valencians»; Gabriel Sanz i Xavier Tomás,  «El Libro de Centena de Fonz (1569), fuente inexplorada para el conocimiento de la onomástica aragonesa»; Ismael Xiva, «Importància de la documentació pretèrita en l'estudi lingüístic dels topònims: els casos de Conchones (Argeleta, l'Alt Millars) i de Parents (Onda, la Plana Baixa)»; Emili Casanova, «Mirada etimològica a la toponímia de Castelló a través de dos llibres recents: Toponimia  valenciana, de Leopoldo Peñarroja, 2023 i Els noms dels pobles valencians d’Abel Soler, 2023»; José Castillo, «Datos en el NGBE con el postizo arroyo que suplantan a los topónimos tradicionales de Aragón (Fortanete, Fuentes, Linares, Mosqueruela, Nogueruelas, Rubielos y Valdelinares) y Comunidad Valenciana (Cortes de Arenoso)»; Xavier Planes, Juna Karloz Lopez-Mugatza, Carles Gascón i Mikel Belasko, «Ancils, Ansó, Ansabere, Ansovell, Anserall, Ansalonga, Ensils, Ensiula i Enseu, possibles geocindinònims?»; Jesús Bernat, Vicent Gual i Enric Forner, «Tots els colors del ferro: geotopònims majors de la conca del Maestrat»; Joan Tort, «Aprofundint en el camí d’una teoria general de l’onomàstica. El principi de reciprocitat entre toponímia i antroponímia».

Les intervencions dels ponents van donar pas a una passejada literària pel poble vell de Mequinensa de la mà de Lourdes Ibarz, presidenta de l’associació «Coses del Poble», qui va oferir als presents una explicació dels fets històrics que van dur a la desaparició de l’antiga Mequinensa, narració que va anar acompanyada de la lectura de textos de l’autor mequinensà Jesús Moncada, seleccionats per M. Teresa Moret.

El darrer dia, 26 de maig, el col·loqui es va traslladar a Calaceit i es va iniciar al saló de plens de la casa de la vila amb unes paraules de benvinguda del regidor de cultura, Sr. Isel Monclús, i de la Vicepresidenta d’Associació Cultural de Matarranya (ASCUMA), Sra. Dolores Gimeno; també amb uns mots d’agraïment del president de la SdO, Sr. Pere Navarro. Tot seguit, hi va haver la ponència del professor Javier Terrado, «Toponímia aràbiga de les comarques terolenques i la seva continuïtat en l’antroponímia valenciana», i cinc comunicacions: Andreu Beltran, «Aproximació a l’etimologia dels topònims del terme de Queretes (Matarranya)»; Jesús Bernat i Ferran Guardiola, «Toponímia urbana a ponent del Matarranya»; Enric Ribes, «Topònims derivats dels noms àrabs Saʿíd i Zayd»; i Antoni Garcia Osuna, «Aiguaviva de Bergantes (el Baix Aragó), 1890 i 1897: anàlisi onomàstica dels censos electorals». Un cop acabada la presentació de les comunicacions, els presents van poder escollir entre dues activitats lúdiques: un recorregut pel centre antic de Calaceit, guiat per Mercè Gimeno i Ricard Solana; i una excursió al poblat ibèric de Sant Antoni, amb explicacions de Joan Lluís Camps, president de l’ASCUMA entre 2015 i 2016.

En conjunt, des del punt de vista acadèmic, cal remarcar la qualitat de les ponències i comunicacions que s’hi van presentar, mentre que, des del punt de vista institucional, s’ha de subratllar la implicació dels ajuntaments i les associacions locals. Farem justícia si els organitzadors d’aquest col·loqui els expressem de tot cor el nostre agraïment. 

Confiem que la celebració del 50è Col·loqui de la Societat d’Onomàstica a Mequinensa i Calaceit es converteixi en una nova oportunitat per seguir estimulant l’interès per la toponímia i l’antroponímia d’Aragó en l’àmbit científic i social, per incentivar la recerca sobre els noms de lloc i de persona a la nostra comunitat autònoma en qualsevol sincronia i per potenciar el valor de l’onomàstica com a patrimoni immaterial que ha de ser protegit per tota la societat aragonesa. D’aquesta manera, aquest congrés s’ha vinculat a l’Estratègia Europea de Recerca i Innovació 2020-2024, segons la qual la toponímia és un bé immaterial de la Humanitat i el seu estudi s’incardina en l’objectiu de protegir els valors dels ciutadans: el topònim, en si mateix, acumula informació de tipus divers sobre les vivències i les relacions de les persones amb l’entorn al qual dona nom, per la qual cosa és prioritari el seu estudi per conèixer la història d’una comunitat de parla, especialment en aquells casos en què es troba en perill de desaparició.